Hymnus Cataloniae

E Vicipaedia
Salire ad: navigationem, quaerere

Hymnus Cataloniae est carmen Messores (Catalane: els Segadors), hodiernus Cataloniae hymnus publicus. Ortus est in tempore Belli Messorum (saeculo XVII). Is hymnus incitat ad defendendam libertatem patriae. Textus hodiernus ab Emilio Guanyavents scriptus est in 1899. Anno 1887 fuit musicus Francescus Alió, qui dedit huic scripto harmoniam similem populari carmini tabernae. Tamen utitur traditione carminis prioris, orti anno 1640 a bello populi catalani contra copias regis Philippi IV Hispaniae.

Per legem Parlamenti Cataloniae die 25 Februarii 1993 Messores hymnus nationalis Cataloniae creatus est, et apud articulum 8.4 Status autonomici anni 2006 dicitur: Hymnus Cataloniae est "Messores"

Historia[recensere | fontem recensere]

Cum Bellum tricennale gestum esset anno 1618 non solum propter religionem, sed etiam propter politicas et oeconomicas causas, Philippus IV domus Austriae, rex Hispaniae, misit auxilio copias ad imperatorem Germanicum domus Habsburgi, avunculum eius Ferdinandum II.

Bellum fuit longum et vacuit thesaurum regalem. Inde rex Hispaniae imposuit Cataloniae vectigalia et munera ad gerendum bellum. Populus catalanus, provocatus etiam propter abusus et violentiam militum Comitis-Ducis de Olivares, primi ministri Philippi IV, insurrexit copiis Hispanicis. Die Corporis Christi anni 1640 messores et agricolae inciperunt insurrectionem, dictam Corpus Sanguinis.

Textus[recensere | fontem recensere]

Catalane Latine

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Catalonia triumphans,
fiet iterum dives et plena,
relicta ista gente
tantae vanitatis et superbiae.

Metite fortiter cum falce,
metite fortiter cum falce,
defensores terrae!
Metite fortiter cum falce!

Nunc est hora, messores,
nunc est hora vigilandi.
Cum veniat alius Iunius,
instrumenta acuta sint.

Metite fortiter cum falce,
metite fortiter cum falce,
defensores terrae!
Metite fortiter cum falce!

Tremat hostis,
cum videret nostra signa,
ut cadere aureas spicas facimus,
ita, cum oportet, nos catenas metimus.

Metite fortiter cum falce,
metite fortiter cum falce,
defensores terrae!
Metite fortiter cum falce!

Carmen prius[recensere | fontem recensere]

Cum renata esset cultura catalana, id est Renaixença in catalana voce, post longum tempus sine lingua litteraria propter diglossiam pro lingua hispanica, ortus est in saeculo XIX animus reciperandi radices amissas populi catalani. Inter hos studiosos erat Manuel Milà i Fontanals, clarus historicus litteraturae catalanae, qui publicavit in 1853 Romancerillo catalán, thesaurus carminum popularium Cataloniae, in quo apparuit textus huius carminis (vide infra).

Ai ditxosa Catalunya qui t'ha vist tan rica i plena!

Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra. Lo gran comte d'Olivar sempre li burxa l'aurella: "Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra." Contra de los catalans ja ho veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes, n'han cremada una iglésia que Santa Coloma es deia, cremen albes i casulles, los calzes i les patenes i el Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre. Mataren un sacerdot mentres que la missa deia, mataren un cavaller a la porta de l'iglésia, Don Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. El pa que no era blanc deien que era massa negre, lo daven an els cavalls sols per assolar la terra. Lo vi que no era bo etgegaven les aixetes, lo tiraven pels carrers sols per a regar la terra; a presencia dels seus pares deshonraven les donzelles. En daven part al virrei del mal que aquells soldats feien: "Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre."

A vista de tot això s'és esvalotat la terra. Entraren a Barcelona mil persones forasteres, entren com a segadors, com érem en temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha ja n'han morta la primera; en mataren el virrei a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'audiència. Anaren a la presó, donen llibertat als presos. Lo bisbe els va beneir amb la mà dreta i esquerra: "On es vostre capità a on és la vostra bandera?" Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: "Aquí és nostre capità, aquí és nostre bandera.

A les armes, catalans, que us han declarat la guerra."

Nexus externus[recensere | fontem recensere]